La Costa del Montgrí i les illes Medes, un laboratori a l'aire lliure / Bernat Hereu Fina
Hereu Fina, Bernat


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2010) , p. 129-139 : il.

Unes Jornades aborden el canvi climàtic i una exposició recorda la nevada del 2010 / Neus Colomer ; fotos: Marc Heras
Colomer, Neus


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 316 (febrer 2020), p. 13-15 : il. (Actualitat) 

Delta / Gabi Martínez
Martínez, Gabi


Barcelona : Seix Barral, 2023
443 p. ; 23 cm (Los Tres Mundos. Ensayo) 
ISBN 9788432242540

El delta del Ebro es un lugar en el que vivir al límite es más que una frase hecha. El cambio climático está acelerando la pérdida de tierra frente al avance del mar y bajo un paisaje en rápida transformación laten las tensiones mantenidas desde hace años entre las administraciones, vecinos, turistas, ecologistas, cazadores y pescadores. En esta convivencia sostenida en equilibrio, el tiempo se convierte en enemigo. Allí, en la última casa antes del mar, se instala durante un año Gabi Martínez con el objetivo de dar testimonio no sólo de una biodiversidad vibrante y espectacular, sino también de los esfuerzos del hombre y de la naturaleza por recuperar un espacio común ante un futuro cada vez más incierto. En la más pura tradición del nature writing anglosajón y de la llamada liternatura, utilizando recursos del gran reportaje y de la mejor ficción, Delta es un libro apasionante que nos alerta sobre los desafíos sociales y medioambientales a los que se enfrenta un ecosistema en peligro de extinción. Un lugar único en el que confluyen muchos de los retos que afronta el planeta, como la crisis climática, la inmigración o la tensión entre las tradiciones culturales y la globalización. (Editorial).

Delta / Gabi Martínez ; traducció de Maria Climent
Martínez, Gabi


Barcelona : Ara Llibres, 2023
412 p. ; 21 cm (Pausa, 19) 
ISBN 9788411730068

Tan a prop i alhora tan lluny del nostre imaginari de les nostres preocupacions. Fins que un dia, més aviat del que creiem, desapareixerà per sempre. Així és l'illa de Buda, una extensió de terra en la desembocadura de l'Ebre, en la punta del Delta, que serà la primera illa d'Europa engolida pel mar. El temporal Glòria de fa uns anys va deixar un rastre de cinc morts i un canvi d'actitud i de percepció: va impulsar l'aigua salada tres quilòmetres terra endins, va inundar el quinze per cent dels arrossars, va arrasar estructures de cultiu de musclo, va volatilitzar la platja del Trabucador i va engolir la de la Bassa de l'Arena. Una destrucció que palesa que l'amenaça sobre aquest indret meravellós i d'una enorme riquesa mediambiental és ben real. L'escriptor Gabi Martínez s'hi ha instal·lat a viure durant tot un any a l'illa de Buda i ens transmet amb la força de les paraules com és la realitat al Delta de l'Ebre -amb els seus blancs i negres, però també grisos i tot tipus de colors-, com viuen els ebrencs la moderna estigmatització de la pesca i la caça i com és possible trobar l'equilibri entre els humans i un espai natural que s'ha de conservar per al futur. Un gran treball de recerca i vivències que ens permet resseguir la vida dels habitants d'aquesta part del nostre territori amb el ritme d'una magnífica obra narrativa. Vivències, certeses i debats candents que aquesta obra malda per obrir i generar amb la intenció de conèixer millor el Delta i contribuir a la seva pervivència eterna. (Editorial) .

La Conservació dels boscos de gorgònies a la reserva marina de les illes Medes davant el canvi climàtic: validació científica de la tècnica de poda de les branques mortes com a eina de gestió / Gerard Mas Jiménez, Eduard Serrano Gras, Rafel Coma Bau
Mas Jiménez, Gerard


En: 249681 XIII Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa : Ciències socials i medi ambient (2021-2022). Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2023. p. 151-268 : il

Bibliografia. Annexos.

XIII Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa : Ciències socials i medi ambient (2021-2022)



Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2023
270 p. : il. ; 30 cm (Recerca i territori, 14) 

Conté:
- 249682  Solà i Colomer. Xavier. El Govern de la vila de Torroella de Montgrí en temps del Barroc (1599-1694) : la universitat, els privilegis, els monopolis i les propietats.
- 249683  Mas Jiménez. Gerard. La Conservació dels boscos de gorgònies a la reserva marina de les illes Medes davant el canvi climàtic: validació científica de la tècnica de poda de les branques mortes com a eina de gestió.

Itinerari: descoberta dels efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes i hàbitats de l'espai natural del Baix Ter-Montgrí



[Girona] : Associació de Naturalistes de Girona, [2015]
15 p. : il. col. ; 30 cm

Network on hominoid evolution and environmental change in the Neogene of Europe : Workshop on the Vallesian : Sant Feliu de Guixols, 24-27 october 1996

Network on Hominoid Evolution and Environmental Change in the Neogene of Europe. Workshop on the Vallesian (1996 : Sant Feliu de Guixols )


[S.l.] : [s.n.], 1996
[32] f. : taules
Referències bibliogràfiques.

El Canvi climàtic a escala global i a escala catalana : una breu aproximació / David Saurí
Saurí, David


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 26-31 (El Floc verd) 

El clima de la Terra ha experimentat nombrosos canvis al llarg dels 4.500 milions d'anys d'història del planeta, sempre per motius naturals, vinculats a canvis en l'òrbita terrestre (i, per tant, a canvis en l'energia solar rebuda per la Terra) o bé producte d'esdeveniments de gran impacte com la caiguda de meteorits i vulcanisme a gran escala. Tots aquests fenòmens han incidit en alteracions en la temperatura mitjana del planeta, amb alternança de períodes més freds i més càlids.

Canvi climàtic : un repte més per l'agricultura riudomenca / Jordi Cladelles Roda
Cladelles Roda, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 241 (juliol-setembre 2022), p. 48-49 (Ressenya) 
Ressenya de:
. L'agricultura a Riudoms en el context del canvi climàtic / Gabriel Arbonès Domingo, 2022

Paisatges antropocènics, paisatges enrunats : expectatives de passat i de futur a les muntanyes catalanes / Ferran Pons-Raga, Ismael Vaccaro
Pons Raga, Ferran


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 30 (January 2023), 10 p.
Bibliografia. Resums en anglès i català.

Les runes perviuen en el temps i l'espai, com el temps i l'espai semblen perviure en les runes. No es tracta, però, d'una pervivència estàtica ni unívoca. La presència de runes sempre evoca transformacions paisatgístiques, percebudes, representades i valorades de manera canviant segons les vivències i els records que n'emanen. Centrant-se en les restes d'una infraestructura d'explotació forestal massiva de principis del segle XX (la Matussière, Pallars Sobirà), i en la construcció de grans pantans a Catalunya a mitjan segle passat i que ara amb prou feines s'omplen durant una part de l'any (pantà de Sau, Osona), aquest article posa en valor la capacitat heurística de les runes dins de l'Antropocè per a l'anàlisi del nou marc mental i econòmic de gestió capitalista dels boscos i de l'aigua. La visibilització i la invisibilització de les runes ens permet copsar allò que roman i esdevé visible en el paisatge, però també allò que s'esvaeix o emergeix, i que esdevé invisible o paulatinament visible. Les runes ens parlen, en definitiva, de les ressignificacions i dotacions de valor de les transformacions paisatgístiques, passades i futures, en el marc de l'explotació capitalista dels recursos naturals.

Quan feia fred



En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 75 (desembre 2021), p. 3-47 : il. (El tema) 

Conté: Canvi climàtic, codi vermell per a la humanitat / Pau Roig ; Hivern, temps de fred / Josep Falgueras i Ullastres ; L'hivern més fred en 500 anys / Ramir Lacasa ; L'any de la fred a l'Empordà / Narcís Subirana ; Antics calendaris de previsió del temps / Rosa M. Masana Ribas ; 200 anys de nevades a Santa Cristina / Glòria Jara i Albertí ; El progrés i el clima / Evarist Puig ; Trons i llamps a l'Empordà / Narcís Subirana ; Apunts sobre el clima al Baix Empordà (1792-2010) / Rosa M. Masana Ribas.

"Llevantades com a de Sant Esteve seran freqüents a partir d'ara" / Josep Maria Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 24 (març-juny 2009), p. 84-88 : il. (Metereologia) 

Habitar el subsòl: estudi sobre les capacitats de futur de l'arquitectura enterrada [Fitxer informàtic] / Gerard López García ; [dirigit per: Francisco Peremiquel Lluch]
López García, Gerard


2020
Dirigida per: Peremiquel Lluch, Francisco. Universitat Politècnica de Catalunya, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Aquest treball centra tota l'atenció en l'estudi i l'ús del subsòl, entès com a espai habitable o espai públic. En el passat trobem moltes civilitzacions que van adoptar els espais naturalment soterrats com a principal forma d'habitatge, avui dia gràcies als avenços tecnològics podem apropiar-nos dels espais del subsòl i fer-los habitables. Davant de l'actual crisi ecològica és necessari replantejar la construcció de les ciutats i repensar noves maneres de viure que siguin més respectuoses amb el medi ambient. Els anàlisis han demostrat que aquesta manera d'habitar comporta una considerable millora i un estalvi energètic sense un increment aparent del cost de construcció. A continuació s'analitzen alguns dels beneficis bioclimàtics de l'arquitectura enterrada com la inèrcia tèrmica, la integració en el paisatge o l'optimització del sòl (a l'alliberar la coberta) que ens permet recuperar i connectar els espais amb les zones verdes. Aquest treball té com a objectiu promoure aquesta pràctica establint uns paràmetres ideals per al disseny de l'arquitectura enterrada i verificar-los mitjançant l'estudi de tres casos pràctics. Cada un d'aquests casos pretén englobar un conjunt d'usos que, sovint trobem a les ciutats, amb la finalitat de demostrar la viabilitat de les construccions enterrades davant de la manera de construir les ciutats en l'actualitat. Finalment, a nivell de conclusions el subsòl ofereix una resposta eficient per a l'optimització del sòl. Aquest fet permet adoptar nous usos a les superfícies i donar continuïtat a les zones verdes. Tant pels beneficis tèrmics com la capacitat d'integrar-se en el paisatge, l'arquitectura enterrada suposa una solució sostenible i eficient que pot resultar clau en els pròxims anys en la lluita contra el canvi climàtic.

Metamorfosis del paisaje en el Bajo Ter [Fitxer informàtic] / Javier Torres Estrada ; [dirigit per: Anna Zahonero Xifre, Ionna Spanou]
Torres Estrada, Javier


2022
Dirigida per: Sánchez Juny, Martí. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2005
1 recurs electrònic
Treball final de màster (Màster universitari en Paisatgisme).

Propuesta de un paisaje resiliente en el Bajo Ter para el año 2100, el cual responde a las variables de la emergencia climática mediante la reestructuración de la costa en base a la gestión y migración de ecosistemas; todo ello para crear nuevas oportunidades de desarrollo bajo una visión social, ambiental y económica.

Les Orelles del llop / Jordi Romeu
Romeu Carol, Jordi


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 32 (primavera 2023), p. 63

Adaptar la Cerdanya al canvi / Jaume Terradas
Terradas, Jaume


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 32 (primavera 2023), p. 76-81 : il.
Referències.

L'Aiguat de 1421 a l'Empordà : de les inundacions històriques al repte actual del canvi climàtic al nord-est català / Antònia Gimbernat i Gou, Marc Prohom i Duran, Albert Reixach Sala, Marisa Roig Simon, Salvador Vega i Ferrer



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 81-102 : il. (Història) 
Bibliografia.

El mes d'octubre de 1421 un aiguat molt fort i sobtat va provocar que el cabal dels rius augmentés de forma considerable, i va fer que moltes poblacions empordaneses quedessin inundades. Aquesta tràgica circumstància va afectar de manera molt notable la població de Cabanes. La documentació que es conserva fa referència a la destrucció de moltes cases i edificis, i a nombroses pèrdues humanes, així com de bestiar i conreus. L'article recull no només allò que succeí a Cabanes i al voltant del riu la Muga, sinó que també a fets similars que esdevingueren a les conques del Fluvià i el Ter, tant el mateix any com en altres posteriors, casos que s'han repetit al llarg de la història. Al final, s'avalua la possibilitat que avui es produeixin situacions extremes com aquestes a conseqüència del canvi climàtic que ens afecta, tal com veiem en diverses parts del món.

Percepción y adaptación de los municipios turísticos al aumento de la temperatura y las olas de calor : entre el desconocimiento y la inacción. El caso del Cap de Creus (Cataluña) / Ernest López Sirvent, Anna Ribas Palom
López Sirvent, Ernest


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 80 (2023) , p. 29-55
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El canvi climàtic comporta un augment en la freqüència, durada i intensitat dels riscos climàtics. L'augment de la temperatura i les onades de calor ja és el risc climàtic que causa més morts a Europa i elevades conseqüències econòmiques i en el medi natural. L'administració local ha de ser partícip d'una transició socioecològica justa i equitativa en els nuclis urbans mitjançant l'adaptació als riscos climàtics extrems. Les Solucions basades en la Naturalesa (SbN) poden facilitar-la i diverses ciutats europees ja les estan aplicant. No obstant això, els municipis més petits s'enfronten a dificultats que els poden relegar a un segon pla. La literatura científica identifica diferents incentius i barreres durant les fases d'elaboració de polítiques d'adaptació. L'objectiu d'aquest article és conèixer la percepció de responsables tècnics i polítics sobre aquest risc climàtic, el nivell d'adaptació mitjançant SbN dels municipis i quins són els incentius i barreres que poden donar-se a la regió de la Costa Brava. Per a això, s'han entrevistat un total de set persones entre càrrecs tècnics i electes de diferents municipis del Cap de Creus (Alt Empordà, Catalunya). S'ha realitzat l'anàlisi amb una metodologia mixta de triangulació. Els principals resultats apunten que l'augment de la temperatura i les onades de calor no es perceben com un risc molt preocupant i que les SbN són mesurades d'adaptació poc conegudes per l'administració local a pesar que es valoren com a solucions aptes per a aconseguir una bona adaptació.

Interpretació climàtica de 50 anys d'història meteorològica i fenològica a la Serra d'Almos / Clara Campos Borrell
Campo Borrell, Clara


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 385-390 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els objectius d'aquest treball de recerca són analitzar les temperatures màxima, mínima i mitjana per mesos del període 1971-2020, la pluviometria per estacions i la fenologia de certes espècies vegetals triades, tot centrant-me en tres fenofases (floració, maduració i caiguda de fulles). L'anàlisi posteriorment servirà per extreure'n alguna conclusió i relacio nar-ho amb el canvi climàtic. Per poder dur a terme aquesta anàlisi vaig utilitzar les dades meteorològiques i fenològiques que el meu avi, Josep Borrell, havia anat apuntant al llargs dels darrers cinquanta anys.